“Bariloche” (Alfaguara, 2015), la primera novel·la de l’avui consagrat escriptor argentinoespanyol Andrés Neuman, és un retrat colpidor i potent del desarrelament i soledat d’un migrant intern i dels seus intents per reconstruir les arrels perdudes.
Demetrio Rota no encaixa a la ciutat. No hi ha res que quadri a la seva vida des que, de molt jove, va haver d’abandonar la seva Bariloche natal, els seus turons, el seu llac i aquelles murtes que van bressolar el seu primer amor d’adolescència que l’obsessiona. Quan se’n va d’allà, el seu món s’ensorra. Avui treballa com a escombriaire a la capital i en un intent per recrear el seu cosmos perdut, s’asseu cada tarda a resoldre trencaclosques que reprodueixen paisatges de la seva terra al sud. Un cop els té resolts, els enganxa i els desa amb cura: “haig de tenir alguna cosa que no estigui trencada”.
La metàfora és elegant i Andrés Neuman la desenvolupa de manera delicada i poètica. Peça rere peça, Demetrio recompon temporalment el sentit perdut. El paisatge que es forma el reconforta: el bosc, el cel, l’illa, en una paraula, la natura que l’ideal romàntic de poetes com Wordsworth veien com a font de “nomos” o ordre significatiu, justament el que Demetrio no aconsegueix trobar en la societat que l’envolta.
Quan s’asseu a encaixar peces, aquest personatge complex —ja incapaç de formar lligams familiars estables— es transforma. La prosa, subtil i suggeridora, passa de la tercera persona al “jo” del protagonista i escoltem la veu de Demetrio que converteix l’apatia en emoció; la indolència, en passió. En aquests instants, deixa de ser aquell home que ningú no veu, aquell que retira les immundícies de la ciutat amb prou feines desperta mentre tothom dorm i que s’esfuma al seu quarto fosc i atrotinat. En aquests moments, ja no se sent fora de lloc, sinó que troba el seu lloc, encara que sigui evocant-lo en la distància.
La geografia humanista d’estudiosos com Yi-Fu Tuan distingeix el “lloc” de l’“espai”. Bariloche és, per a Demetrio, el seu lloc, això és, un espai que ha estat transformat per la seva experiència, en el qual ha atribuït significació i que desperta una resposta afectiva intensa. S’hi sent segur. Per contrast, la ciutat en què viu és per a ell un “no-lloc”, un paisatge despersonalitzat que el desestabilitza, perquè ha estat incapaç de fer-lo “lloc”.
L’obra porta a reflexionar sobre quins espais ofereixen les nostres ciutats a migrants com Demetrio i quines possibilitats se’ls dona perquè puguin transformar-los en el seu lloc. No fos cas que passés com en el protagonista d’aquesta novel·la, que, quan les peces del puzle ja no encaixen, només és capaç de fer-se seva la fètida mola de l’abocador.
Articles de MIGRACIÓ I DESARRELAMENT:
Próximo: TANT DE BO FOSSIS AQUÍ
Bariloche: TRENCACLOSQUES D’UN DESARRELAMENT
Y respiren normalmente: HUMANITAT COMPARTIDA
La trinchera infinita: FUGIR CAP A DINS
Juicio a una zorra: HELENA NO VA SER PAS DE TROIA
Mey Rahola, la nova fotògrafa: DESARRELAR-SE QUAN HOM NO VOL
UNA LLAR PANETÀRIA
Giovanna Ribes: CONTRA EL FATUM ETERN
Conversem amb … GASTÓN GONZÁLEZ
CITES: Rosa Pujol, Marga Segarra i Carolina Bórquez
Editorial: LA FRAGILITAT DEL SUBSTENT
