Edición Europa

2024 número 4

Soy una cuestión de identidad

Ballet

El llac dels cignes

QUI SOC JO?

«Aquest home, d’una banda, creu que sap alguna cosa, mentre que no sap [res]. D’altra banda, jo, que igualment no sé [res], tampoc crec [saber alguna cosa].» Sòcrates

Així naveguem per la nostra ment quan ens preguntem: qui soc jo?

Només sé que no sé res! Què és la identitat? 

Allò que soc és el resultat d’allò que la resta fa de mi. «L’infern són els altres», va dir l’escriptor francès Jean Paul Sartre per exemplificar com, moltes vegades, fem nostres els traumes i patiments de qui ens envolta. 

Per la seva banda, Sigmund Freud va afirmar que el Jo existeix en part com a manifestació de l’inconscient, i que l’ésser humà es bat en duel entre el conscient i l’inconscient. 

Tanmateix, s’afirma que la identitat és una frontera dins de cada ésser, i el meu llindar és l’altre, i que sense límit no hi ha identitat. També podem interpretar que els éssers humans neixen molt abans que les seves mares els pareixin, ja que són hereus de memòries ancestrals. 

Altres defineixen la identitat com la relació entre la memòria i les diferents vivències presents i passades, i també s’utilitza per parlar del trauma i de la disfunció en la persona quan aquesta s’allunya dels cànons socials.

Com em sento i què em diferencia dels altres? L’art, la música, el teatre, el cinema i els llibres escenifiquen tot allò tan difícil de dir-nos. 

En el ballet El llac dels Cignes, qui és el cigne? 

«La raó seminal del cigne el fa blanc i, en néixer, rep la blancor», va dir el grec Plotí a les seves Ennèades. Ens recorda la puresa, es relaciona amb la purificació i neteja de la persona i de la seva vida, l’harmonia, així com la força i la majestuositat. I què ens amaga? El drama, tot allò que  s’oculta rere el patiment i el dolor. La narració fa que es pagui un alt preu per tanta puresa i perfecció. 

Aquest llibret ens porta la cruesa dels contes de fades, l’obra transcorre entre l’amor i la màgia, enllaçant els seus actes en l’eterna lluita entre el bé i el mal. D’allò que soc o no soc. La protagonitzen el príncep Sigfrid, enamorat d’Odette, una jove convertida en cigne per l’encanteri del malvat Von Rothbart, i Odile, el cigne negre i filla d’aquest bruixot. La música de Piotr Ilitx Txaikovski embelleix l’obra posant les notes com a paraules i sent-ne testimoni.

A la versió cinematogràfica El cigne negre, interpretada per Natalie Portman, la protagonista es desviu per l’èxit, per aconseguir la perfecció, i darrere apareixen els aspectes més foscos, l’ombra, com dirien alguns psicoanalistes. Segons altres, emergeixen personalitats antagòniques: el cigne blanc representa una visió de la protagonista adaptada a una realitat que desitja i en el negre comencen a aparèixer els aspectes negats i dissociats de la seva personalitat.

Qui soc jo? és una adaptació equilibrada d’allò que ens dona la vida i que contempla que haurem de conciliar entre els dos cignes. Ens porta a conviure amb aquesta realitat o ser arrossegats per la malaltia i engolits per l’ombra com a cigne negre, que lluita per expressar-se.

 

El llac dels cignes, Teatre Tívoli, juliol del 2023.


SEGÜENT ARTICLE
Les set vides de Léa: LA IDENTITAT RESPONSABLE

ALTRES ARTICLES D’AQUEST NÚMERO:
Lali Symon: D’ANVERSOS I REVERSOS
Les set vides de Léa: LA IDENTITAT RESPONSABLE
L’anomalia: IDENTITAT DUPLICADA

Deja un comentario