Edició Europa

2024 número 4

Soc una qüestió d'identitat

Cinema

El niño y la garza

El nen i l’agró

NO SOM EL CENTRE

Copèrnic va ser capaç d’anar en contra del costum i del sentit comú per proposar una teoria que va revolucionar la manera d’entendre la relació entre el moviment del sol i els planetes. La seva teoria, però, també va canviar la manera d’entendre l’ésser humà, qüestionant la idea de posicionar-lo al centre de l’univers, cosa que va repercutir alhora en la manera d’entendre el sentit de l’individu.

A partir d’aquesta aparentment simple afirmació –la terra i els altres planetes giren al voltant del sol– es desprèn un canvi radical en la manera de veure’ns nosaltres mateixos, s’obre un qüestionament del sentit de l’existència i de la manera com ens relacionem amb l’entorn físic i social. El gir copernicà és deixar de veure la nostra vida i la nostra existència com el centre del que passa al nostre voltant, cosa que alhora dona pas a preguntes vitals i reflexions profundes, sempre vigents.

Aquest és el procés que ens mostra el jove protagonista de Com vius?, el clàssic de la literatura japonesa, de Genzaburo Yoshino, i que l’ Studio Ghibli va adaptar a la pel·lícula El nen i l’agró, la darrera del reconegut director d’ animació Hayao Miyazaki.

Junichi Honda, rebatejat pel seu oncle com a Koperu -en referència a Copèrnic- inicia als quinze anys un viatge fonamental: sortir de si mateix, deixar d’entendre l’existència des d’un centre individual al voltant del qual giren persones, naturalesa i circumstàncies, per començar a afirmar la seva identitat des d’una altra mirada. En aquest viatge d’observacions, preguntes, reflexions i diàlegs és acompanyat pel seu oncle, que es transforma en el promotor i guia.

Observar amb una mirada sensible el transitar diari de les persones a la ciutat fa sorgir preguntes simples de respostes complexes: si només som molècules d’aigua en un mar d’humanitat, què ens fa ser diferents i únics? Així, el jove Koperu ens il·lustra amb reflexions sorgides de l’experiència diària, amb interessants qüestionaments i desafiaments al sentit comú. Les preguntes que l’adolescent presenta descobreixen un món profund i sempre vigent; aquestes reflexions tenen un savi complement a les cartes que li lliura el seu oncle, i que configuren una forma de diàleg que acull i, alhora, desafia la profunditat del pensar.

El sentit de la individualitat es veu fortament copejat en reconèixer-se com una simple molècula d’aigua en un mar d’humanitat, un breu instant en una immensitat de temps o un simple punt geomètric en un vast univers. Buscar la diferenciació que sustenti la individualitat es converteix en un desafiament de vida i cerca de sentit. No cal escapar aquesta pregunta per l’esperança d’una altra vida millor, sinó per contra, donar-li sentit pel sol fet de sentir-se viu.

Sentir-se viu es manifesta en l’observació activa i en la connexió amb l’entorn físic i social, cosa que dona pas a l’acte reflexiu i al diàleg amb un altre. La relació humana no s’esgota en l’intercanvi productiu que ens permet sobreviure, sinó s’aprofundeix en la capacitat de reflexionar i dialogar per co-construir idees, afectes i experiències en interacció amb altres. El jove Koperu aconsegueix així explorar, entre altres temes, la importància de l’amistat, el sentit de justícia, la cooperació, l’heroisme i el lliurament, fonaments en què s’està adaptant la pròpia identitat.

L’experiència individual té un límit que se supera amb reflexió i qüestionament de la simple observació. Però, sobretot, alliberar la potència del pensament permet construir un camí que respongui al sentit a la vida, i intentar donar sentit a la vida és un desafiament digne de ser viscut.

José Miguel Berguño / Enginyer Civil UC de Santiago de Xile, ha desenvolupat la seva vida laboral en importants càrrecs i empreses. Paral·lelament, la seva profunda vocació humanista li va portar a cursar un Màster en la Universitat Adolfo Ibáñez, amb esment en Filosofia i Humanitats.

Feu un comentari