Quan es migra, s’imposa una nova realitat que, encara imaginada, sempre es desmarca de qualsevol idea prèvia. Cal començar a viure amb un altre nord i un altre sud, amb nous vocables per a identificar allò que, no obstant, es coneix des de sempre. Es recorre un nou mapa i es camina amb cura, amb trepitjades sovint sigil·loses, per si de cas.
Si hi ha un nucli familiar o social d’origen, en la seva intimitat es continuen fent servir les consignes conegudes, es desenvolupen els valors i creences arrelades en aquell allí, que és present. En canvi, cap a fora, s’imposa la urgència de l’acomodament, es palpa la pressió que exigeix una adaptació ràpida i demostrable, a risc de viure la violència del qüestionament i la discriminació. Dos mons -algunes vegades antagònics- convivint en una mateixa persona que ha de bregar amb un entramat de valors, costums, creences i referències d’origen diferent, i que s’evidencien cada dia en la seva quotidianitat
Com la vida mateixa, al final tot es dilueix. La divergència continua existint, potser la polaritat ja no és tan apressant, però encara escassegen les certeses. El migrant continua sent-ho, la seva fragilitat no desapareix, continua sent l’aliè per a ells i comença a ser-ho per als seus,
Mai és fàcil recomençar, molt menys si es fa en altres marges. La persona migrada sovint conviu amb una inconsistència existencial, es desdibuixa la percepció que té de si mateixa i les seves trepitjades continuen sent sigil·loses en molts llocs. Per si de cas.
Articles de MIGRACIÓ I DESARRELAMENT:
Próximo: TANT DE BO FOSSIS AQUÍ
Bariloche: TRENCACLOSQUES D’UN DESARRELAMENT
Y respiren normalmente: HUMANITAT COMPARTIDA
La trinchera infinita: FUGIR CAP A DINS
Juicio a una zorra: HELENA NO VA SER PAS DE TROIA
Mey Rahola, la nova fotògrafa: DESARRELAR-SE QUAN HOM NO VOL
UNA LLAR PANETÀRIA
Giovanna Ribes: CONTRA EL FATUM ETERN
Conversem amb … GASTÓN GONZÁLEZ
CITES: Rosa Pujol, Marga Segarra i Carolina Bórquez
Editorial: LA FRAGILITAT DEL SUBSTENT
