Un vol comercial provinent de París aterra a Nova York amb 243 passatgers a bord. Tres mesos més tard, un avió amb les mateixes característiques, passatgers i tripulació s’apropa a Nova York, el seu destí. Aquest fenomen no té cap explicació i provoca una gran commoció política i científica. Tanmateix, els més afectats seran els passatgers, que hauran d’enfrontar-se amb el seu doble. Comparteixen un mateix ADN i els mateixos records de les experiències viscudes fins al març d’aquell any; l’única diferència és que uns han viscut tres mesos més que els altres.
Amb aquesta proposta de ficció, la novel·la L’anomalia de l’escriptor Hervé Le Tellier, guardonat amb el premi Goncourt 2020, ens presenta una nova variació del tema del doble, un tema recurrent a la literatura universal que remet a la pregunta existencial de qui soc. A L’anomalia, els personatges reaccionen perplexos davant del seu doble, amb por o disgust en molts casos. No es fàcil veure’s duplicat, espanta observar-se des de fora; no es tracta de veure la imatge invertida que ens retorna el mirall, sinó de veure’ns tal com som, tal com els altres ens veuen. La Lucie, per exemple, odia com li tremola la barbeta a l’altra Lucie delatant la seva ràbia; l’André es veu més arrugues de les que pensava que tenia; l’Adriana, mentrestant, triga a entendre que es troba davant de sí mateixa, no es reconeix. El doble els confronta amb una realitat que no sempre coincideix amb la seva autopercepció. El doble pertorba el procés permanent de realització de la identitat personal.
No és una casualitat que Sigmund Freud mencioni al seu article «Allò sinistre» (Das Umheimliche, 1919) la figura del doble com un component important d’allò sinistre, aquella inquietant estranyesa que es manifesta en entorns familiars i que té lloc particularment a la literatura fantàstica a partir del romanticisme. La visió del doppelgänger (terme encunyat per l’escriptor alemany Jean Paul Richter al segle XVIII), del propi doble, ens inquieta, perquè apareix com un jo-altre que ens fa qüestionar no només la pròpia identitat, sinó també la frontera amb l’altre. «On acabo jo i on comença l’altre? Jo soc tu. Tu ets jo. És massa, no podem ser dos», diu un dels personatges de L’anomalia.
La seguretat que només nosaltres podem percebre la consciència del jo s’esvaeix davant la realitat del doble, capaç també d’accedir al nostre interior. Ens pertorba el fet que el doble sigui «un mirall insubornable», com diu un altre dels personatges, «algú que ho sap tot de mi i davant del qual no s’hi valen màscares».
La duplicació també provoca inquietud en aquesta novel·la, perquè el doble destrueix la convicció que som éssers únics i que en això mateix radica el nostre valor. La rèplica de la Joanna, per exemple, ha quedat embarassada del seu xicot en aquests tres mesos que les diferencien. Com a conseqüència, ella ha de renunciar a ell a favor del seu doble i del fill que espera. Com passa amb molts dobles literaris, no és possible la convivència. «Lluny de tu [..] tindré l’oportunitat de retrobar-me amb la persona que soc, amb la que vull ser», diu la Joanna al seu doble. Sense unicitat no pot definir la seva pròpia identitat.
A L’anomalia la semblança ens espanta, però la diferència també ens desconcerta, aquells tres mesos que només els que van aterrar al març han viscut. En aquest període, un home es va suïcidar, una dona va deixar el xicot, un altre es va fer famós. Els primers contemplen el seu doble que va arribar al juny com qui contempla el passat. I aquests darrers contemplen la seva rèplica més experimentada com una possibilitat entre moltes altres del seu esdevenir. Malgrat el passat comú i el mateix material genètic, els camins de la vida divergeixen i cadascú haurà de remodelar la resposta a la pregunta «qui soc» mentre busquen quina és la veritable essència que els defineix. Ciència ficció o fantasia, res millor que la literatura i el seu llenguatge simbòlic per explorar el misteri de la identitat i el seu procés permanent de formació.
L’Anomalia, Hervé Le Tellier. Edicions 62, 2021
ALTRES ARTICLES D’AQUEST NÚMERO:
Lali Symon: D’ANVERSOS I REVERSOS
El llac dels cignes: QUI SOC JO?
Les set vides de Léa: LA IDENTITAT RESPONSABLE
L’anomalia: IDENTITAT DUPLICADA
